Innovacio

Google hapresentat un prototipus d’ulleres de realitat augmentada connectades a Interneti amb accés a tots els serveis de la companyia.


És el que s'anomena Project Glass.
Però que és larealitat augmentada (RA)? Què aporten aquestes noves ulleres?


La Realitat Augmentadaconsisteix en afegir una capa virtual a la realitat, amb el que es crea unanova realitat, augmentada, que no és l’original ni la virtual, sinó la suma de les dos. Per exempleimagineu que busqueu un caixer automàtic del Banc X, i usant el vostresmartphone i una aplicació de RA podeu veure per la pantalla del telèfon unesfletxes que us indiquen la direcció que heu de seguir i la distància que us falta per arribar. No estem parlant d’un mapa sinó de veure a sobre a de larealitat, els carrers pels que caminem, una informació addicional virtual queestà integrada amb aquesta realitat.
La RA és encarauna tecnologia força experimental i no massa estesa, però això pot canviar benaviat si Google en fa una aposta decidida com sembla que està fent amb el seunou prototip d’ulleres. Aquest prototip d’ulleresdigitals, permet fer fotos, video trucades i mostrar adreces d’acord a lesordres de veu de l’usuari.
Feu un cop d’ullal vídeo de presentació doncs ens dona una idea de cap a on pot anar a aquestatecnologia i totes les possibilitats que s’obren:

Cada dia tenim més informació al nostre abast que hauriem de llegir/conèixer/utilitzar: Diaris, revistes, ràdio, tele, mails, twitters, facebooks, però el dia té 24 hores i no dona per més.

Estem infoxicats: Intoxicats per un excés d'informació. Això és un problema però també pot ser una oportunitat per aquells que sapigan organitzar i oferir la informació que realment ens fa falta.



La infoxicació es pot definir com la incapacitat d'analitzar de forma eficient la informació que rebem a causa d'un volum excessiu. Sense dubte trobem en les noves tecnologies un dels culpables d'aquest allau de dades (Smartphones, tablets, xarxes socials..), però també són les eines que ens poden ajudar a resoldre el problema. En tot cas, qualsevol problema genera una oportunitat doncs existeix una necesssitat que demana la societat: resoldre'l.

El fet és que la única forma d'arreglar aquest problema és prioritzar, filtrant i ordenant la informació d'acord al que realment ens cal i ens interessa. Algunes estratègies possibles són:

1) Diferènciar clarament que és oci i que és negoci.
2) Definir clarament que és el que busquem. Si no, no podem filtrar ni prioritzar.
3) Definir el que sóm capaços d'absorvir. Quant temps podem dedicar?
4) Desar tot allò que ja hem trobat. Res és més ineficient que tornar a buscar el que ja haviem trobat.
5) Dedicar un temps determinat en un moments definits del dia. No tenim més coses a fer?

Totes les eines i serveis que ajudin a millorar i integrar aquestes estratègies són una oportunitat de negoci.

La matèria primera de la Innovació són les idees, que després cal transformar a propostes de valor que ens permetin obtenir un beneficis econòmics. Però com sorgeixen les idees? Podem provocar la creativitat?

El fet és que sí. Us presentem en aquest article 16 pautes a seguir per organitzar reunions de creativitat, en les que més enllà de fer una pluja de idees pugueu seguir un mètode per a estimular la creativitat del vostre equip.




En el següent vídeo en trobareu una explicació més detallada, però les resumim a continuació:




ABANS DE LA REUNIÓ:

1. Detectar els objectius (en el marc del nostre negoci, organització,..).
2. Definir els participants (entre 6 o 8 persones).
3. Convidar a la participació. Evitar sessions de més de 2 hores. Fer una descripció motivant del que es vol tractar.

EN LA REUNIÓ:

1. Introduir el tema. Màxim 5 minuts. Cal un dinamitzador de la reunió.
2. Aclarir informació. Per a focalitzar i evitar perdre el temps.
3. Definir l'objectiu. Cal un focus de treball que s'ha de poder resumir en una frase.
4. Explicitar les normes. Volem idees noves però valuoses.
5. Explicar els rols. El dinamitzador, l'anotador..
6. Propiciar la des-inhibició Trencar el gel amb algun joc que fomenti un ambient propici.
7. Generem idees. Comencem amb una pluja de idees o BrainStorming.
8. Generem encara més idees. Busquem un esforç extra per a obtenir idees poc usuals.
9. Descansar. Encara no avaluem, pensar cansa..
10. Primera avaluació. Rellegim les idees i en fem un primer filtre.
11. Seleccionem. Ens quedem amb una única i dea o un grup organitzat.

DESPRÉS DE LA REUNIÓ:

1. Desenvolupar. Cal posar en marxa la idea i és possible que tinguem força resistència al canvi.
2. Devolució i arxiu. Informarem als assistents de l'estat final de les idees proposades, fomentant així l'èxit de noves sessions.Totes les idees es registraran en un banc de idees que seran el capital creatiu de la nostra organització.

Els emprenedors, els autònoms, les petites empreses, segurament quan senten a parlar de la innovació poden pensar que és quelcom que queda lluny dels seus negocis, de la seva botiga, petit negoci o taller, que la innovació només fa referència a les noves tecnologies o al treball de bata blanca en els laboratoris.
De fet, és molt probable que en els vostres negocis i projectes ja sigueu innovadors, segurament teniu la vostra pròpia idea del que és la innovació i no en sou conscients.
Però què és innovar? Per què és necessari? Ja ho fem?
Innovar és fer coses diferents, crear noves idees que aportin un valor i finalment convertir-les en un resultat tangible pel negoci.
El que és important és no confondre la Recerca i Desenvolupament, amb la Innovació, ni pensar que no hi ha innovació si no hi ha tecnologia. Innovar NO és fer recerca i desenvolupament, Innovar NO és una qüestió lligada als laboratoris i els científics de les grans empreses que requereix de grans pressuposts, innovar és quelcom molt més “natural” i quotidià.
La innovació té a veure amb la idea de que si fem les coses iguals obtindrem els mateixos resultats, i en el món actual on la competència és global i molt ràpida, els mateixos resultats acabaran sent uns pitjors resultats. No existeix l’estabilitat, per tant canviar, millorar de forma constant és una necessitat.
Segurament ja estem innovant doncs no tenim més remei, la qüestió és com treure el màxim rendiment a les nostres idees, com sistematitzar aquest procés. En els propers articles d’aquest bloc anirem parlant de com implantar la innovació en el nostre negoci, i convertir-la en una palanca de canvi i millora i per garantir la supervivència i finalment el creixement.
Recordeu:
Recerca + Desenvolupament = Gastar diners en fabricar idees.Innovació = Fabricar diners amb les idees que tenim.

Si alguna empresa pot representar avui en dia el que és l’esperit de la innovació, aquesta és sense dubte Google.
¿Però com ho fa una empresa amb més de 26.000 treballadors repartits en 60 oficines diferents, per a mantenir sempre aquest esperit innovador?
Desvelem quines són les claus de la innovació segons Google...




En el següent article, la Susan Wojciki, una important executiva de Google ens explica quines són les 8 claus que ha identificat per a seguir un model de èxit en la innovació.
http://www.thinkwithgoogle.com/quarterly/innovation/8-pillars-of-innovation.html
A continuació en fem un petit resum:

1)       Tenir una missió rellevantLa feina pot ser molt més que una feina si és té una missió important. La missió de Google és organitzar la informació del món i fer-la universalment accessible. A partir d’aquesta declaració Google fonamenta totes les seves decisions.
2)       Pensar en gran però començar en petitNo importa quan ambiciós sigui el projecte, cal arromangar-se i començar per algun lloc. Un exemple és Google Books, doncs d’entrada era un projecte “impossible”, però es va començar per escanejar alguns llibres i es va anar comprovant que el temps necessari per fer-ho no era tant alt...
3)       Lluitar per la innovació continua, no per la perfecció instantàniaLa primera versió de Adwords (1999) no va ser utilitzada pràcticament per ningú, però varem seguir iterant i millorant, fins arribar al model d’èxit actual.
4)       Buscar idees per tot arreuLes idees venen de qualsevol lloc: dels clients, dels proveïdors, dels partners.. La innovació no és un procés només intern sinó obert a l’exterior.
5)       Compartir totEls empleats de Google saben tot el que està passant doncs veuen les mateixes presentacions que els equip de direcció.Al compartir-ho tot es fomenta la discussió, l’intercanvi i la reinterpretació de les idees, el que pot conduir a resultats inesperats i innovadors.
6)       La imaginació s’alimenta de dadesEn el mercat actual, en constant evolució, és difícil que la gent sàpiga o inclús imagini el que volen. Per això Google contracta gent que pensa que l’impossible pot ser realitat. Cal fomentar aquesta forma de pensament i a Google els empleats disposen d’un 20% del temps per treballar en el que vulguin.
7)       Ser una plataformaHi ha molta gent arreu del món que està  innovant i és per això que Google aposta per les tecnologies obertes. Aquestes permeten a tothom, en qualsevol lloc, aprofitar les seves habilitats, perspectives i passions per a crear nous productes i prestacions a sobre de les plataformes.
8)       Mai s’ha de deixar de fallarGoogle és conegut per Youtube no per Google Video. Ara tot és tant dinàmic que en el moment que es decideix no prendre riscs és el moment en que segur que et quedes enrere.

Habitualment les empreses competeixen de manera frontal entre elles per aconseguir alguna petita avantatge competitiva o diferenciació, que els hi permeti esgarrapar una mica més de quota de mercat. Aquesta estratègia de competència directa, en els mercats saturats d’avui en dia, no produeix altra cosa que “oceans vermells” tenyits de la sang dels rivals, que es barallen per una part dels beneficis cada cop més reduïda.


Us proposem un llibre que qüestiona les estratègies tradicionals i ens presenta una nova estratègia, cimentada en la recerca i creació d’oceans blaus, en la que mitjançant la innovació en valor trobarem nous espais lliures on la competència es tornarà quelcom sense importància.
Si fa uns 30 anys ens haguessin preguntat si ens semblava que el negoci del circ tenia un futur prometedor, segurament tots haguéssim dit que no. I tindríem raó si seguíssim pensant de la forma convencional doncs no es tractava d’una industria atractiva, sinó més aviat molt limitada i amb un potencial de creixement mínim, en un nou escenari ple de noves alternatives per l’oci i on qualsevol pràctica tradicional amb animals ara es podria considerar un maltractament.
En aquest context tant poc prometedor va néixer el  Circ du Soleil, que va triomfar doncs es va donar compte que per a tenir èxit en el futur les companyies haurien de deixar de competir entre si (baixant preus, posant més animals, més pistes...). És adir, que la única forma de vèncer la competència era deixar de tractar de vèncer la competència.
Per a entendre l’èxit del Circ Du Soleil hem d’imaginar l’univers competitiu dividit en 2 tipus d’oceans. Els vermells que representen a totes les industries ja existents en l’actualitat. És l’espai conegut del mercat. I els oceans blaus, que representen a totes les industries que no existeixen actualment. És l’espai desconegut del mercat.
En els oceans vermells les fronteres de les industries estan definides i acceptades. En ells les empreses tracten de superar els seus rivals per prendre una major participació de la demanda existent. A mesura que es satura l’espai del mercat, es redueixen les perspectives de rendibilitat i creixement. Els productes es converteixen en bens genèrics i la competència a mort tenyeix de sang l’aigua de l’oceà.
En canvi els oceans blaus són espais del mercat no aprofitats. Malgrat que alguns es creen en els llindars de les industries existents, la majoria d’ells sorgeixen dels oceans vermells quan s’amplien les fronteres de les industries existents, com va fer el Cirque du Soleil. En aquests oceans blaus la competència perd la seva validesa perquè les regles del joc encara no existeixen.
Quan el Circ de Soleil va aparèixer la resta de circs es dedicaven a comparar-se entre si, competint en millorar els espectacles tradicionals. Buscaven més pallassos , més animals i més exòtics, etc, una estratègia que elevava la seva estructura de cost sense millorar gaire l’experiència dels espectadors. El resultat un augment de les despeses i una caiguda gradual de la demanda global, basada en un públic infantil que gaudia més mirant la tele o jugant a la playstation.
En canvi el Circ du Soleil no va prestar cap atenció al que feia la competència, situant-se en un nou espai entre el circ i el teatre. En lloc de voler oferir un circ més divertit i emocionant, va oferir al públic la diversió i emoció del circ amb la sofisticació intel·lectual i la riquesa artística del teatre. Va traspassar les fronteres dels 2 mons veient amb uns nous ulls no només els clients tradicionals del circ sinó altres que no ho eren, els clients adults del teatre.
El Circ de Soleil va veure que el que més fascinava del circ tradicional eren només 3 coses: la carpa, els pallassos i els números acrobàtics. Van mantenir això i van eliminar altres elements com els animals o les múltiples pistes, amb el que varen aconseguir unes despeses més baixes. D’altra banda varen incorporar altres variables no pròpies del circ, com una història, música i dansa artística, prestades del món del teatre.
En resum, el Cirque du Soleil ofereix el millor del circ i del teatre i ha eliminat o reduït tot el demés, inventant una nova forma d’entreteniment en viu força diferent del circ i teatre tradicionals. Al reduir molts dels elements costosos del circ ha reduït força la seva estructura de costos, d’altra banda ha pogut fixar els preus al nivell dels del teatre, uns quants punts per sobre dels habituals en el circ, però gens estranys pel públic adult.
Trobareu en aquest llibre molts més exemples com el del Circ du Soleil i un enfocament sistemàtic per a trobar oceans blaus i fer que la competència es torni quelcom irrellevant, canviant la visió clàssica de l’estratègia empresarial basada en competir frontalment per quotes de mercat decreixents.

La estrategia del Océano azulW. Chan Kim / Renée MauborgneISBN: 978-84-92421-28-2

Benvinguts a Calafell Innova un bloc impulsat per la regidoria de Treball de l’Ajuntament de Calafell, amb l’objectiu d’informar, opinar i generar debat sobre la Innovació i les Noves Tecnologies, especialment en l’àmbit empresarial de Calafell i la comarca, i que ha de servir com una eina més per anar canviant cap un model econòmic més innovador, de major valor afegit i menys estacional.

Comencem amb aquest bloc un camí en el que esperem que ens acompanyeu amb els vostres comentaris i aportacions, per anar posant els fonaments d'un Calafell 2.0 més ric i millor per a tots els que en formem part.
Som-hi !!